Ja fa massa temps que aquest blog no és el que jo volia que fos. I ja fa massa temps que penso que no tinc temps perquè sigui com jo vull. A més, si mireu qui escriu veureu que la gran majoria de les vegades sóc jo. La idea que tenia de fer un blog on totes les danzarinas anéssim escrivint les nostres cosetes ha quedat en… en això, en un idea. Això ara no canviarà perquè estem totes tan embolicades que no crec que comencem a remuntar Cuatro Danzarinas. Jo no puc. En aquests momtents tinc massa feina. De tota manera estic molt enganxada a això d’explicar experiències així que em continuareu trobant a El blog de la Susanna i les seves circumstàncies. De fet, si vull parlar de dansa ho puc continuar fent a l’altre blog. D’acord, ara que ho penso, tenir dos blogs (abans de decidir-me a unir-los) i col·laborar a Olleta de Verdures era un pèl massa…
Doncs ja veieu. Tot aquest rotllo és per dir-vos que deixo d’escriure a Cuatro Danzarinas. I que consti que em sap mooooolt greu. Però els dilluns vaig a dansa, cada dos dimarts tinc un curs, els dimecres de 18 a 21 un altre, els dijous de 18′30 a 21′30, els divendres tres hores més de curs, haig d’estudiar encara els 25 temes per les oposicions, haig de fer les programacions de tot el curs d’anglès, de biblioteca… Més les hores que estic treballant a l’escola, evidentment. I no us explico més que em deprimeixo.
De fet, estic taaaaaaaaaaaaan desbordada de feina que he estat a punt de deixar les classes a Munique. Sort que tinc unes fantàstiques companyes a la feina que m’han aconsellat que no ho faci. Molt sensatament m’han dit que si perdo aquesta hora que és per mi i només per mi, no la recuperaré mai a la vida perquè sempre tindré feina per fer.
Ei, però no us penseu que em perdreu de vista, que ja us dic que continuo pels altres dos blogs i, a més, continuaré visitant-vos i fent-vos comentaris.
Un plaer haver estat aquest temps per aquí!! De veritat!
Guapa!! No passa res, a vegades tot s’ajunta i es converteix en un caos.. però després, miraculosament, tot torna a la normalitat..
Et seguirem llegint!
Petons!
Que?? no! porque?..Bueno…tienes razones suficientes y es que alimentar blogs es lo que tiene y además siempre quieren comer más y más…si me lo permites voy a chafardear en los otros blogs…
Besos y ánimo!
Aix, amor!
Quina temporadeta t’està tocant passar… En fi, sabem que és per a be i que cal posar-hi pit i daixonces… Així que ànims. Com diu el nostre estimat Llach: “endavant les hatxes!!!!!”
Moltes besets, bonica!
Hola Sònia! Com bé dius, ara estic en un caos!!! Però m’ho prenc bé perquè estic fent el que m’agrada. Gràcies per continuar llegint-me als altres blogs, em fa molta il·lusió que hi passis!! Petonet!
Mònica, evidentment et permeto que passis pels altres blogs. Com ja deus haver vist, però, són força diferents. Tot i que a partir d’ara, a “d’això i d’allò” segur que apareix algun post de dansa. Gràcies pels ànims!!
Massiteeeeeeeeeeeeeeeet!!! Diuen que “nunca es tarde si la dicha es buena”, oi? Mira que dignar-te a fer-me un comentari en el meu últim post!!! Tens tota la raó, això és un cicle, una etapa o com li vulguis dir, però com li he dit a la Sònia, m’agrada fer-ho, tot i que m’hi hagi d’embolicar 26 hores al dia! Petons, amor!
Hola, guapa!! comprenc perfectament el que et passa, de fet, jo vaig haver de deixar les classes de dansa per manca de temps… però he estat dos mesos molt deprimida precisament per haver-les deixat…les teves companyes tenen raó: no ho deixis… hem de tenir un raconet sempre per nosaltres mateixes, i les que ens agrada ballar, no podem viure sense ballar…
ànims, ja tens altres blogs, segueix comentant, que nudrir un blog també és un plaer, doncs veus que molta gent entra, deixa un comentari, encara que sigui petit, i et fa una mica més feliç…
petonassos, espero que ens veiem i coneixem ben aviat!
Sònia