Rompi-rompi, mastika, karsilama, ondas… Al principi com si em parlessin en xinès (o turc!) però ara enganxada a totes aquestes paraules noves que formen part de l’estil gypsy. Demà farem la última classe amb Najat (la foto és del seu blog) i em sap molt greu perquè m’ho he passat molt bé. Ha estat un intensiu de quatre dies on he gaudit tant de la dansa com de la professora. Najat és una persona realment dolça i em quedo bocabadada mentre ens va explicant orígens, passos… I m’encanta quan li surt la vena del Prat! 
.
El primer dia ens va preguntar què ens havia atret per fer aquell intensiu. Jo realment no tenia ni idea d’on anava, només m’havia imaginat que havia de ser diferent a la dansa oriental d’estil egipci que fem a Munique Neith, que hi devia haver més salts, que devia ser més moguda… No sé, volia provar alguna cosa diferent. Una de les diferències que més m’ha sobtat és que és molt més dura, la dona no és tan princeseta (amb tot el respecte amb qualsevol estil, que consti que continuaré fent egipci amb Oria) i crec que és un ball amb moltíssima força. El títol del post és per una cosa que va dir Najat que em va fer molta gràcia: embruteu els moviments. I realment és així. No sé si m’explicaré però jo ho veig molt més festiu, de poble, de la gent del carrer… M’ha agradat molt, la veritat. A més, passo per un moment que necessito estimar-me una miqueta més, i això de “ser gitana”, tipus “què passa?, estic aquí, no em veus?, tinc força, vaig amb el pit ben alt” em pot ajudar a valorar-me més.
O no sé buscar, o no hi ha gaires vídeos a youtube. Aquest m’ha agradat perquè pogueu veure el tipus de música:
