Hem vist les Zaghareet!!

Ahir vam anar a la Cooperativa la Moral, a Badalona, per veure l’espectacle que el Cau d’Amira’s havia organitzat. Hi havia diferents grups, la major part ens van agradar molt, la veritat és que va estar molt bé i, per fi, Mon i jo vam poder veure les Zaghareet en directe!! Feia molt temps que tenia ganes i per fi hem parlat amb elles. Amina, en el seu post sobre l’actuació, diu que li sembla estrany que la gent vagi a saludar-les però a mi em va semblar la cosa més normal esperar-me per poder parlar amb elles, felicitar-les i poder posar-nos veu. Entre comentari i comentari als blogs es va teixint un lligam, unes relacions i, és clar, al final això et porta a voler conèixer-les. Per què no, oi?

Com els he dit en un comentari, destaco d’elles la imatge que transmeten de grup unit en tots els  sentits, tant dins com fora de l’escenari. Trobo que són un grup molt cohesionat, són unes persones molt maques. Mira, em cauen molt bé, què voleu que us digui? Vaig comprovar el que ja sospitava a través dels seu blog. Per cert, quina flexibilitat!! Que després del moment d’aquesta foto, patapam! Es va tirar a terra!! Sort que al final em vaig atrevir a creuar el passadís i posar-me al davant de tot amb la càmera. La primera foto la va fer la Mon perquè jo no em vaig atrevir a anar-hi. Tela con la timidez!!

Ja que hi sóc, vull comentar una cosa que m’ha passat amb el nom. Quan vaig veure que sortien vaig anar a saludar la Sònia, que és la cara que més em sonava. Quan em va presentar com a Blanca a la resta del grup… mmm, ràpidament vaig dir “bé, Susanna de fet”. Com ja sabeu, la primera intenció d’aquest blog era que fos anònim (cosa que va durar dos dies, jejejeje, perquè ràpidament vam penjar el vídeo de la nostra primera actuació) però això ja no té sentit i no em vaig sentir gens identificada, Blanca no sóc jo. O sigui que la Sònia em va fer descobrir que, a no ser que trobi algun nom que realment m’identifiqui, sóc Susanna. I ben maco que és el meu nom, oi? Jejejej.

Ha estat un cap de setmana oriental molt intens que, com ja sabeu, va començar el divendres a les Corts. Ha estat el cap de setmana perfecte per afrontar els últims dies de carrera. Ara m’acabo d’adonar que em queda justament un mes pel meu primer examen. Sé que ara estic a punt d’escriure una mentida: em clausuro i no escric cap més post. Si ho faré o no, no ho sé, que a vegades això serveix moltíssim per desconnectar i relaxar-me, però ho haig d’intentar. Així que, fins aviat!!