… por el camiiiinoo… Jejejje, res, que ahir vam tornar a quedar amb Mon (Eli no va poder venir, again) per assajar la coreo de final de curs. Això de quedar per ballar s’ha convertit en una droga: l’últim dia que repassàvem els passos i seqüències del ball per la festa egípcia de la Munique, ens vam mirar i ens vam preguntar què faríem nosaltres ara que ja s’havia acabat. Jejejej, de seguida vam trobar l’excusa de la coreografia de final de curs per tornar a quedar i ballar, ballar, ballar i ballar més encara.
Hem trobat una base d’operacions que no està gens malament (i no em dieu que no és una base d’operacions: CD amb la cançó, portàtil amb el vídeo de Paloma, encens (saumerio, Eli 
), panets amb sèsam per si de cas…) per poder assajar i aquest mes ens reunirem un cop a la setmana. Com segurament ja sabeu qui ens llegiu sovint, més que res perquè segur que a vosaltres també us passa, fer tot això és, per una banda i evidentment, intentar millorar cada pas, cada camell, cada gir, etc, etc, perquè això surti el millor possible. Però també és una hora de desconnexió, de risa floja, de “Su (o sigiu Blanca) no puedo hacer dos cosas a la vez” (jo tampoc no podria ballar i enviar un sms, Mon!)… en definitiva és un avui he tingut un dia de bojos però ara he vingut a passar-m’ho bé.
De tota manera, si t’ho passes bé i a sobre enganxes el moment en que toca fer cada pas ja és… ooohhhh!! Ho dic perquè ens agrada molt la coreografia però trobem que no és fàcil per seguir la música. O és que fins ahir no ho havíem trobat. Estàvem fent los paso punta d’una seqüència on jo tinc la sensació que cadascú va al seu ritme (o igual és una sensació meva perquè ja us asseguro que jo corria força) i comentàvem que no trobàvem cap pista a la cançó que ens guiés. Però de sobte… tatxan, tatxaaaaaan!, pim, pam, passos quadrats, ens mirem i comencem a saltar com unes boges!!!! Que nos sale, que nos saleeeeee!!! En fi…
Tot i que està borrosa m’ha fet il·lusió posar-la. A veure si ens fem una decent!
