“Si moc els braços te despisto?”

El que em té la meva parella és amor i la resta tonteries. Primer, perquè m’ha fet un fricandó per llepar-se els dits, segon, perquè ha acceptat anar a passejar per la Barceloneta quan la platja ni li va ni li ve i tercer… ai, mare!, no sap la que l’espera amb els assajos de la coreo de final de curs.

Per poder practicar-la a casa vam enregistrar Paloma ballant la coreografia i avui, després de dinar, li he demanat un favor. Havia de mirar el vídeo i mirar-me a mi per indicar-me si anava al mateix ritme que ella. Al principi m’ha mirat amb cara estranya però després fins i tot m’ha preguntat si m’ajudaria que ell mogués els braços, d’aquí el títol del post. “Bé, no, perquè jo sempre els mouré més tard perquè m’hauré d’esperar a veure cap a on els ha mogut Paloma”. M’he quedat amb cara de pòquer amb el comentari i m’ha fet riure moltíssim. Sí senyor, quin nivell d’implicació!! És fantàstic, no he pogut evitar fer-li una foto mentre anava movent-los aquí i allà. “Que vas més ràpid! Res, un segon”, “Gràcies, carinyo, però no cal tal nivell de precisió”, “Ei, que ella no es mou, que està quieta”, “Sí, ja ho se, no et preocupis, això és perquè el nostre menjador és petit i no tinc espai per moure’m”, jejjeeje.

A més m’ha dit que la coreografia li agrada molt i fins i tot m’ha dit “ei, aquesta cançó jo la vull”. Genial!