I aquí teniu una prova gràfica del meu (pels qui no em reconegueu, sóc la segona començant per l’esquerra):
El passat juny o juliol la meva mare em va explicar que una companya de feina li havia dit que m’havia vist en un cartell. -En un carteeel? Y que hace mi niña en un cartel??, va respondre la meva mare. Doncs sí, era veritat, i decidida com és ella, el va arrencar per quedar-se’l com a record. Ai!, a vegades se m’oblida que no sempre és bo tenir documents visuals de les teves peripècies…
Resulta que al poble on he viscut fins els 18 anys cada estiu fan la Fiesta Arriateña (ja que hi estem -o estan, perquè a mi no se m’hi ha perdut gaire res allà- agermanats amb Arriate). Durant l’any, les noies i algun que altre noi que s’anima, aprenen a ballar sevillanes, els ensenyen coreografies i tal i, aprofitant la festa amb el final de curs, tot el poble està convidat a menjar paella, gaspatxo i a veure què han après durant l’any les criatures. I les no tan criatures, que a mi em va agafar tard i tot i que anava a l’institut les meves companyes de ball eren iaies (amb les que m’ho passava de conya perquè eren molt catxondes, per cert).
Aquell va ser l’últim any que vaig decidir fer-ho, després la vergonya em va superar i ja no vaig voler sortir més. A banda d’això estava a punt de començar a la universitat i ja no hi aniria tant pel poble. Vés a saber per quina raó l’any passat van aprofitar aquella foto de feia més de 10 anys (aprox.) per fer el cartell de la festa, però la veritat és que em va fer molta il·lusió veure-la i recordar-ho tot.
Crec que mai més no he tornat a ballar sevillanes. Vosaltres creieu que això s’oblida? Ara vaig a provar-ho… Igual que em passa amb la dansa del ventre em passava aleshores: una mica desastre i torpe amb els moviments i l’última en enganxar les seqüències (bé, l’última no, però això és gràcies a les iaies, jejjeje) però he recordat una cosa del vídeo (sí, hi ha vídeo… Oh, tenir aquestes coses gravades et pot arruinar la vidaaaaa!): em vaig equivocar en fer un dels passos i se’m nota claríííííssimament que dic MIERDA!. Blanca, molt malament, això no es fa. Jjejejej, com a mínim ara he aconseguit no dir paraulotes si m’equivoco i intentar que el públic no se n’adoni.
Si es que llevo el baile en las venas! 
