Pessi-crònica del dissabte

Haig de mirar el vídeo perquè igual veig que no estava tan malament i m’animo, però ara mateix tinc una sensació estranya sobre l’actuació de la Festa Egípcia del passat dissabte. No n’acabo d’estar del tot contenta.

Pensant-hi, suposo que l’astènia primaveral hi deu tenir alguna cosa a veure. Últimament ni tinc ganes de res ni res em fa especial il·lusió i com ja he dit en algun altre post, estic apàtica total. De tota manera, pensava que poc a poc m’anairia arribant l’eufòria i no ha estat així ni tan sols quan vam acabar.

Recordo que quan vam acabar la nostra primera actuació (al gener) vaig entrar als vestuaris saltant i preguntant que quan faríem la propera. Aquesta vegada quasi que no hem fet ni comentaris. Això em sap greu per l’Elizabeth perquè no es pot estar més il·lusionada que ella ho ha estat aquests dies. Pobreta, no parava de preguntar què ens havia semblat i a mi em sortia un “bé” gens convincent.

També haig de dir que no ha ajudat gens al meu estat d’ànim que ni les companyes de classe ni Paloma haguéssin pogut venir. Les vaig trobar molt a faltar. Suposo que, en part, ballo per mi, evidentment, però també per Paloma, com si li volgués dir “mira què bé m’ho passo i què faig amb tot el que m’ensenyes”. Sort que hi havia la nostra danzarina Tyi, que si no hagués estat del tot decepcionant.

A banda de tot això, quan vam participar en la festa de gener, no sabíem on anàvem, ni com era, ni què ens trobaríem… En fi, suposo que tenia l’alicient d’haver-nos llançat a la piscina per primera vegada. I no cal dir que la resposta del públic va ser molt més calurosa i entusiasta.

I ja per acabar amb aquest llistat de pessimisme incontrolat (mare meva com estic!) jo estava molt més nerviosa perquè sentia que encara faltaven cosetes per pulir. No se si l’hem assajada més o menys que l’altra, però mira, trobo que no la tenia del tot.

A veure si algú em passa el vídeo, veig que som unes fantàstiques, miro els meus errors, se’m passa la cosa aquesta primaveral que porto, somric una mica i comencem a buscar la cançó per la festa de maig. Eh! això últim és conya!!! De moment ja en tinc prou amb la de final de curs.