Avui he fet una classe de recuperació amb l’Amaru. Es podria dir que és la primera mestra que he tingut de dansa perquè vaig començar amb ella als intensius que vaig fer a l’estiu quan vaig començar amb això. Una cosa que em va agradar moltíssim en aquells intensius és la capacitat que té per comparar qualsevol moviment amb alguna cosa real, quotidiana, o el que sigui, però que fa que poguem visualitzar molt fàcilment els moviments i això ajuda molt a poder-los fer bé.
Bé, o a intentar fer-los bé perquè ha comparat el meu cercle brasileny amb el canvi de marxes del cotxe!!!!! Aneu bé: no he enganxat el moviment, cadera dreta amunt, encaje, cadera esquerra i desencajo… Us imagineu el canvi de les marxes? Ara un, ara l’altre, però no una cosa fluida i bonica… Doncs tal qual!! M’ha arribat al cor la comparació perquè realment aquesta era jo!!!! I resulta que el moviment hauria de semblar al que fan les monedes quan cauen a terra però encara es van movent…
Un altre exemple ha estat quan hem fet el camell amb el pit. Bé, en el meu cas, quan he INTENTAT fer el camell amb el pit. “Imagineu-vos que heu de fer passar el pit per un aro ben petit“. Jejejeejejej, si jo ja el visualitzava l’aro, ja, allà petitonet, brillant, però gent!, d’aquí a fer passar el meu pit per aquí d’una manera digna… Un matí gloriós, noies! Sobretot m’enteneu les que ja em coneixeu i sabeu que m’encanta fer moviments amb el pit (és irònic, eh?).
Us confesso una cosa?? L’he trobada més maca, menys tímida i amb més contacte amb les alumnes que als intensius. M’ha agradat fer la classe amb ella.
