La felicitat deu ser una cosa semblant a això? Avui m’ha passat una cosa que no se si sabré explicar ben bé però que de ben segur que moltes m’entendreu.
Resulta que avui mentre feia el llit m’he recordat d’un mocador lila que tinc pel coll i he pensat, “calla, tu, que aquest mocador segur que queda bé al cap amb l’última faldilla que t’has comprat”. He deixat el llit a mig fer, he anat a buscar el mocador, me l’he posat al cap i he buscat a l’mp3 la cançó que volem ballar en la propera festa egípcia de l’acadèmia (de si arribem o no ja en parlarem).
Quan han començat a sonar les primeres notes els meus peus han començat a moure’s com si el meu cervell no els donés cap ordre, eren ells sols, m’arrossegaven aquí i allà, els braços els han seguit, m’he ficat dins la cançó i l’he sentida, era com si no toqués a terra, podia ballar amb una lleugeresa que no havia sentit mai i com que no havia d’estar pensant en els moviments estava relaxada i la meva expressió era dolça i divertida alhora… Uuffff! No volia sortir d’aquell estat en el què m’he passat una horeta ben bona sense adonar-me.
Però de sobte he tornat a notar el terre del meu pis, he vist el llit sense fer, he pensat en el treball de la universitat que haig d’entregar aquesta tarda i ha desaparegut la màgia…
Eli!, de repente veo que cuadran muchos de los pasos que ayer no entendia!!!!
Wapa:
No te acordaste de “mi grito de mujer desesperada”???
Me alegra (y mucho) saber que estas entusiasmada con la canción y que veas la magia que yo encontré en ella.
Para la próxima: Alabina & Gipsy Kings, vale?
Besos!