Mosaiq

Tot i que l’entrada és prou barata començo gastant més del que toca perquè com que m’he decidit tard agafo un taxi que em clava 10€ per portar-me a l’auditori del centre cívic de Les Corts. He estat amb el si/no/si/no/si/no fins l’últim moment perquè, la veritat, em feia moooolt pal anar sola a veure l‘espectacle. Al final m’acaba sobrant massa temps i dono voltes pels voltants buscant alguna cosa per matar la gana, que no he sopat.

Molt bé, ja és l’hora. Palitos al bolso i cap a dins. Tercera fila. Mentre vaig mirant els balls i va passant una coreografia rera l’altra em pregunto si escriuré res al blog. Dubto perquè no se si m’està agradant, tot i que comencen amb la història de la noia que va a comprar la roba per al casament i que coqueteja amb el venedor, que m’enganxa.

He llegit en algun altre lloc i també en el programa que “el que l’espectador veurà és quelcom diferent (…) i expressions poc habituals en els espectadros occidentals de dansa oriental”. Mmmmm…. doncs no ho sé. A ver, piltrafilla, és que tu has vist molts espectacles?? D’acord, no. Però resulta que el poc que he vist no és gaire diferent a això. En tot cas, si és diferent ho és per lent i, de fet, no se ben bé si lent seria l’adjectiu tampoc.

A veure, que no tot és crítica que es veu que hi ha feina feta al darrera, que m’ha agradat molt la coreografia amb els “cròtals” (al grec.net no existeix aquesta paraula) i que m’ha encantat l’última que han fet que, perdoneu la meva ignorància, no sé ben bé què era però sí que no s’assemblava a res del que he vist.

Una altra de les coses que m’ha sobtat és veure, en sobretot dues d’elles, molta timidesa a l’hora de mirar el públic. Diria que una de les tres és molt joveneta i novell en això. De fet, pel públic he sentit comentar que semblaven dues alumnes i la professora.

Així escrita sembla una crítica més dura del que voldria. Que sí, que m’ha agradat i ja voldria jo fer-ho així, però faltava alguna cosa que potser no us puc explicar perquè només fa uns set mesos que volto per aquí. L’únic que puc fer és comentar el que m’ha semblat com qualsevol espectadora, amb coneixement zero sobre la dansa. Tot i els meus dubtes inicials he decidit escriure-ho perquè potser m’apareix per aquí algun comentari que m’ajuda a entendre què és el que li he trobat a faltar.