I jo que em pensava que la dansa oriental i les sabates eren incompatibles… Que vinguin i li diguin a Soraia Zaied si es pot o no. I no només amb sabates sino amb talons, I QUINS TALONS!! Que sàpiga que a Barcelona ja té una fan incondicional més. Mare meva quina manera de ballar! Hi va haver un moment que em sentia incapaç de seguir el ritme de la música amb les mans, no per res, sino perquè estava bocabadada i esmaperduda (que diria una amiga) preguntant-me com es pot arribar a ballar així. ¡Qué shimi!! ¿Pero esto qué es?? Intento fer un post però realment era per veure-ho.
Tot i que sigui alumna de la seva acadèmia, no havia vist mai ballar a la Munique Neith i, en fi, otra que tal. Diguem-ne que per falta de shimi tampoc no serà. Em va semblar tan divertit, tan de nena trapella quan es va agafar una punta del cabell i se’l va recargolar entre els dits rollo “bueno, estoy haciendo un shimi como si tal cosa”. Ah, ah, una altra cosa: en un moment d’una de les actuacions, ostres tu!, que no em va donar temps a veure com havia baixat que ja tenia els genolls plegats i l’esquena i el cap tocant el terra! Socors, socors, necessito un rewind!
Com a cosa espectacular, Mohamed el Sayed tot ell. La meva parella que no s’enfadi però haig de dir que té una cara que enamora. Va estar durant tots els balls amb una expressió simpatiquíssima i de complicitat amb el públic. Deu ser un encant aquest noi! Espectaculars els més de 15 minuts que va estar donant voltes! Quan vaig mirar el rellotge ja portava estona amb el Gir. Vaig quedar tan emocionada que vaig sortir d’allà amb una set de coneixement impressionant!, jo vull saber on estava l’ànima d’aquell xicot mentre ballava.
Llàstima no haver pogut veure ahir la Gala Nacional…
