O sigui, el dia de ballar davant d’un nombrós grup de gent a la Festa Egípcia de l’academia. La veritat és que no vaig estar molt nerviosa fins el mateix dissabte a la tarda perquè estava molt enfeinada amb un treball de la carrera, així que no pensava gaire en la coreo. Diria que tampoc no vaig estar molt nerviosa abans de començar però dubto que Mon em doni la raó. Segons ella, no parava de moure’m cap aquí i cap allà i, jo que sóc tan callada, vaig haver de sentir “Blanca, cállate por favor!”.
Però anem a pams i comencem pel principi. Ja de bon matí vaig començar rient perquè Mon em va enviar un missatge al mòbil que encara guardo: “Blanca, llegó el dia D! Tengo imperdibles y tenazas. Somos las mejores!”. Evidentment, li vaig ensenyar a la meva parella, que va riure molt amb mi també i em va preguntar si nosaltres anàvem a ballar o a atracar un banc! La veritat és que el missatge, tret de context, té la seva gràcia…
Vam arribar d’hora perquè pensàvem que podríem vestir-nos tranquil·lament i fins i tot assajar una mica però va resultar que no. D’acord, entre això i que no vèiem a Paloma happy teacher per enlloc, sí que van començar a sortir els nervis. Al cap de mitja hora llarga d’haver arribat vam entrar als vestuaris. Vam trobar molt a faltar a la danzarina Rose, que no va poder venir a ajudar-nos amb la roba ni amb el maquillatge perquè tenia una grip gegantina. Sort que hi havia danzarina saltarina (y no hay ningún salto en la coreo??!!!) que ens va posar el sostenidor de monedes i ens va tallar les tires que sobraven (ara enteneu la importància de tenir tenalles, oi? 
). A més, també va ser l’encarregada de posar-nos tot de purpurina pels braços, l’esquena, el coll… “Faldilla? Bé, que no me la trepitgi com als assaigs”. Mon que no para de tocar-se el sostenidor “no, esto no està bien, que se me sube para arriba. Se me va a caer en medio de la actuación”. “Ok, un momento, que me acabo de maquillar y te lo pongo de nuevo”. Jajajajaja, viva el maquillaje!!!!!!!! Com es nota que no ho faig mai!, sabeu aquelles senyores grans que es posen coloret a tota la cara, que es nota de lluny que porten tones de maquillatge i que es descuiden de posar-se al coll perquè no sembli una màscara? Doncs aquesta era jo! Al final danzarina saltarina i Mon ho van poder arreglar més o menys.
Total, que en un plis sortim, que som les segones!!! Ai, ai, ai, ara sí, quins nervis! Que això com era? que allò altre no em surt!… Per cert, ens va calmar força la presentació, ja que tot el públic va poder saber que sí, que som molt valentes, però que portàvem uns quatre mesos ballant. Per tant, era com no responsabilitzar-se del que poguèssim arribar a fer. Jejejjeje! Que no, que és broma, que trobo que ens va sortir molt bé (modèstia a banda), que el pas que no em sortia no em va sortir tampoc però el vaig saber dissimular. El més important de tot és que ens ho vam passar realment bé. I, sabeu què va ser impressionant? La reacció del públic quan vam acabar, els aplaudiments, les felicitacions de la gent i es suport de les tres companyes de classe que van venir després als vestuaris. De fet, el primer que vaig dir quan vam acabar va ser: “Mon, ¿cuándo es la próxima?”. A veure si la propera pot ser amb alguna danzarina més.
En fi, que ja acabo, que jo he dit que sóc una persona poc xerradora. Aquí us deixem amb la nostra actuació. Esperem que la gaudiu:
Que no vas estar nerviosa!!!??? això no m´ho dius a mi a la cara jajajaja. Jo no sabia si tancar-me al lavabo o tancar-te a tu. Però ho vaig passar genial, repetiria amb tu amb els ulls tancats. I estic d´acord amb tu, la reacció de la gent va ser impressionant, ens va ajudar molt. Però sobretot, un petó molt fort a les nostres companyes de classe que ens van donar el seu suport (noies sou les millors, uns soletes muuuuuuaks) i com no, un molt especial a la nostra danzarina saltarina, que va aguantar com una campiona els nostres nervis pre-actuació, ens va ajudar amb el vestuari, maquillatge,…. i el més important, que va aguantar tota l´actuació de peu al final de la sala, aplaudint com una “posesa” i amb un somriure que feia que ens oblidessim dels nervis. Noia, espero que a la pròxima estiguis tu tb ballant amb nosaltres.
Petons a totes
Nenas!! Que si nomes porteu quatre messos està molt i molt bé!!!
La nostra Georgina també va ballar, ella tota soleta…
PErò és que te un vestit tan maco que ni de conya em posaria a ballar al seu costat!!! (a part de que balla de coña!!)
Petons i gràcies per deixar comentaris al nostre bloc!!!
Coses de la vida!
Vam posar en marxa CUATRO DANZARINAS i poc després vaig veure el vostre blog (que miro sovint perquè m’agrada molt), primera casualitat que sou un grupet i que, a més, escriviu en castellà i català.
Segona casualitat és que vaig veure ballar a la Georgina (què haig de dir del ball i del vestit!!) i no vaig saber que algú d’aquell blog que jo mirava tan sovint (Zaghareet Tribal Gruoup) era alumna de la mateixa acadèmia que nosaltres.
I bé, el vostre bloc, això que ja he dit, que m’agrada molt així que quan tinc alguna cosa a dir faig algun comentari.
Merci per dir-nos que ho fem tan bé
Hola danzarinas!!!!!
Como no se como escribir en esto me he decidido a hacer un comentario.
Hoy me leido el bloc enterito y eso en mi estado es un logro,vosotras ya me entendeis ja ja ja…Bueno es fantástico todo lo que ya haceis en él, espero ponerme al dia muy pronto.
Para los que no me conoceis soy ROSE una de las danzarinas que por causas mayores ahora no puedo bailar (PERO VOLVERÉ) mi causa es mi embarazo que esta siendo un poco complicado y me pide reposo.
Bueno danzarinas ya me estrenado en esto ja ja ja.
UN BESO DANZARINAS!!!!!!
ROSE