Diuen que mai és tard si la dita és bona, doncs be, a mi m´ha costat, però per fi estic aquí!!!
Jo soc la Mon i soc una més de les quatre danzarinas. Com vaig ficar-me en això de la dança del ventre? Doncs no precisament perque el ritme corri per les meves venes…jejeje, que més voldria jo!! però tot i així, jo volia ballar. Vaig decidir-me per buscar una escola de balls de saló, a la que finalment no em vaig apuntar, ja que el meu marit no tenia la més mínima intenció d´acompanyar-me. Ja se, ja se, hi ha l´opció de buscar una altra parella, però uuufffff quina mandra. En aquell moment jo no sabia que la meva cunyada ballava, de fet, gairebé ningú a la familia ho sabia. De repent un dia ens va convidar a l´espectacle de fi de curs i la vam veure actuar per primera vegada. La seva actuació va ser fantàstica i em va ajudar a decidir: provaria amb la dança del ventre.
Aquesta boniiiiiiiisima idea, m´ha donat també l´ocassió de conèixer a la resta de les danzarinas (noies, un petó molt fort per totes vosaltres), que junt amb la dança del ventre, han aconsseguit que el dilluns sigui un dels millors dies de la setmana.
Gràcies pel petó “carinyu”, estic encantada que no hagis fet balls de saló. I el ritme, ja ens correrà, ja!!
Un besito!