Aquest primer post és per presentar-me i parlar sobre com vaig entrar en aquest món de la dansa oriental en el que, per cert, porto molt poquet.
El meu nom real no és Blanca. Una vegada que vaig anar a Granada vaig veure un senyor que pintava el teu nom en àrab sobre una fusta petita i jo vaig voler comprar-ne una. Resulta que no sabia la traducció del meu nom així que em va escriure el que diuen que significa: blanca. Per això l’he triat.
Abans que es posés de moda ja volia aprendre a moure’m com la Shakira sense saber que ella feia moviments de la dansa del ventre. Per coses de la vida ha passat molt de temps fins que en una conversa d’aquelles per matar el temps a la botiga (estava treballant a un centre comercial) em vaig assabentar que la meva veïna també estava interessada en tot això. En un pim pam ja estàvem apuntades a les classes intensives de la Munique Neith per provar a veure què. Ai, per provar!! Ens hi vam enganxar ben bé. L’ambient, la professora, les altres alumnes… estàvem encantadíssimes amb tot. De fet, ràpidament vam començar a quedar al bar del moderno (del que ja parlarem més endavant) una mica abans de les classes amb dues noies del curs.
Ja no m’allargo més. Només vull agraïr a les danzarinas la seva manera de ser i que facin que això de la dansa encara m’agradi més. Petons!!
Per cert, no saben que he encetat aquest bloc. Espero que els agradi la idea…
[Actualització 8 juliol 2008]: En aquest post on parlo d’altres coses, també explico per què he decidit no ser ni anònima ni Blanca, sino Susanna, que és el meu nom. No he volgut esborrar aquest post però explico això del nom per si algú continua veient referències sobre Blanca i no entèn res.
