Es veia venir…

Ja fa massa temps que aquest blog no és el que jo volia que fos. I ja fa massa temps que penso que no tinc temps perquè sigui com jo vull. A més, si mireu qui escriu veureu que la gran majoria de les vegades sóc jo. La idea que tenia de fer un blog on totes les danzarinas anéssim escrivint les nostres cosetes ha quedat en… en això, en un idea. Això ara no canviarà perquè estem totes tan embolicades que no crec que comencem a remuntar Cuatro Danzarinas. Jo no puc. En aquests momtents tinc massa feina. De tota manera estic molt enganxada a això d’explicar experiències així que em continuareu trobant a El blog de la Susanna i les seves circumstàncies. De fet, si vull parlar de dansa ho puc continuar fent a l’altre blog. D’acord, ara que ho penso, tenir dos blogs (abans de decidir-me a unir-los) i col·laborar a Olleta de Verdures era un pèl massa…  

Doncs ja veieu. Tot aquest rotllo és per dir-vos que deixo d’escriure a Cuatro Danzarinas. I que consti que em sap mooooolt greu. Però els dilluns vaig a dansa, cada dos dimarts tinc un curs, els dimecres de 18 a 21 un altre, els dijous de 18’30 a 21’30, els divendres tres hores més de curs, haig d’estudiar encara els 25 temes per les oposicions, haig de fer les programacions de tot el curs d’anglès, de biblioteca… Més les hores que estic treballant a l’escola, evidentment. I no us explico més que em deprimeixo.

De fet, estic taaaaaaaaaaaaan desbordada de feina que he estat a punt de deixar les classes a Munique. Sort que tinc unes fantàstiques companyes a la feina que m’han aconsellat que no ho faci. Molt sensatament m’han dit que si perdo aquesta hora que és per mi i només per mi, no la recuperaré mai a la vida perquè sempre tindré feina per fer.

Ei, però no us penseu que em perdreu de vista, que ja us dic que continuo pels altres dos blogs i, a més, continuaré visitant-vos i fent-vos comentaris.

Un plaer haver estat aquest temps per aquí!! De veritat!

MEME: 6 motius de felicitat

Fa uns dies, la Sarah (de Pasión Oriental) ens va nomenar per fer aquest meme. Es tracta de dir sis coses sense importància que et fan feliç. Aquí teniu el que em fa feliç a mi:

1. Tancar els ulls, sentir la mar i notar el sol a la cara.
2. Una conversa tonta al final de la jornada.
3. Un atac de riure fluix.
4. La mirada atenta d’algun alumne.
5. Que em surti d’una vegada el twist doble (quan serà això? no ho sé, però segur que em fa molt feliç!).
6. Una carícia d’ell…

Això d’haver de triar només sis no m’agrada, a més, hi ha coses que tontes tontes no són, però bé, aquestes són les que se m’han acudit un diumenge davant de l’ordinador enmig de programacions, búsqueda d’activitats per a la biblioteca del cole i resums per oposicions.

Ara em toca avisar 6 persones que vull que facin el meme. Són aquestes:

http://www.zaghareettribalgroup.blogspot.com

http://www.naidabadru.blogspot.com

http://www.palomapasionoriental.spaces.live.com

http://www.habibisdeoria.blogspot.com

http://danza-oriental.blogspot.com

http://asicosiasi.blogspot.com/

Palomaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! Butnottoniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiight!!! Per alguna raó que desconec no us puc deixar comentaris! Jopé!

Danzarinas “de bòlit”

Igual em surt un post una mica sentimentaloide, però resulta que tinc ganes d’explicar que aquest any és estrany. El dilluns en vam parlar amb la Mon i, a sobre, no fa gaire, he llegit un post de la Naida que m’ha fet pensar en quan ens vam conèixer les danzarinas.

D’una banda, vam arribar Rose i jo, que ja ens coneixíem de treballar a l’Illa Diagonal. Després vam conèixer la Cris (Tyi) i la Mon. I un dia als vestuaris, encara recordo que flis-flus-flas, la Eli va preguntar per la coreografia que havíem fet a la festa Egípcia, la seva manera subtil ( 😉 ) d’apuntar-se a la següent i ja està, una danzarina més. I resulta que per aquelles coses de la vida que no t’expliques, ens vam entendre molt bé de seguida, hem sortit a sopar alguna vegada, hem llogat sales per assajar (i passar l’estona i riure, siguem sincers), hem anat a veure alguna actuació de les Zaghareet, Diosas del Nilo,… I per aquelles coses de la vida que no t’expliques, si no hi són elles a classe ja no és el mateix. No saps a qui queixar-te de com t’ha anat el dia, quina mirada buscar que et digui “ei, hola, anem fent” o “esto no me sale”…

I resulta que aquest any és estrany perquè la Rose ja va deixar de venir el curs passat perquè es va quedar embarassada. Que, per cert, com ja deveu haver vist, té un bebé preciós. Causa de fuerza mayor per la qual ja no balla amb nosaltres. I la trobo moooooolt a faltar, sincerament.

La Cris… Tyiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, on ets? Fa tants dilluns que no ens veiem! I l’altre que vam coincidir vaig arribar tard i estava a l’altra punta de la classe! Doncs això, que el dilluns que hi va una no hi anem les altres. I no sé com deus estar de liada, però jo conec un que treballava i feia una tesi i tot i que vivia amb mi no hi era. En serio. Jo parlava i durant tres mesos (o més!) no vaig aconseguir que em contestés sense començar la frase amb: “Ai, perdona, estava pensant en la tesi. Què m’has dit?” Entre feines i demés…

Amb la Mon i la Eli havíem tingut una relació addictiva fins i tot!!! És clar, tant assajar a totes hores, al final cinc minuts que no et veus i ja et falta alguna cosa. Però ara no tenim temps, ens veiem a classe i d’aquella manera. Perquè (i jo la primera) és arribar, ballar, marxar. Ni tan sols tenim cinc minuts per dir-nos què tal ens ha anat.

Jo mateixa, ara tinc el cap amb els nens del cole, en com fer que es concentrin, que facin cas a la teacher, amb què faig a l’hora de biblioteca amb la xinesa que acaba d’arribar i no entén ni papa de català (imagina’t fer-la llegir un llibre, pobreta!!!).

Total, que ja estic veient que aquest curs… Què poquet que ens veurem, danzarinas. Però bé, això és una etapa de la vida. Intentem buscar foradets i, si no es pot, a veure què passa el proper curs.

BAILANDO O ALGO PARECIDO

BAILAR lo que se dice bailar no se yo.

1. Yo no recuerdo haber sido tan patosa nunca.
2. Las clases son cortas pero intensas.
3. En tres sessiones ya hemos hecho de todo.
4. Ocho,Camello,Paso punta,balanceo de rodillas,shimi,twist,golpes caderas….
5. Y un monton  de manos.
6. La profe es muy simpatica (pone unos nonbres muy chulos a partes del cuerpo).
7. Los soles y la Princesa.
8. Mis compis son muy graciosas y preguntonas
9. pero lo mejor es volver a sentir la musica y bailar ,bailar….

Se que esto se me da un poco mal casi tanto como el baile pero quiero volver a ser una super DANZARINA para olvidar las cosas cotidianas que nos molestan durante una hora, mientras bailo o eso intento ja ja ja.

Ya os contare mas cositas de mis clases de danza .

PUPURRI

Hola DANZARINAS.

Bueno la razon por la que escribo hoy es muy simple,tengo que presentarosa  David el a hecho que  abandone un poquito la danza.

La verdad es que me cuesta un trabajo horrible separarme de el solo pensar en ello ….

Pero la verdad es que he comenzado a danzar un poco ,en mi pueblo hay un casal que hace danza y yo me he apuntado porque esta muy cerca de casa y asi no me separo de mi PQ.

 Os tengo que contar algunas batallas de mis clases(SOY UNA GRAN PATOSA) y con mis carnes aun mal puestas estoy divinisima  ja,ja,ja.

 SUquiero decirte que no te agobies por nada porque yo adoro como eres y estoy super contenta de que tu epoca nerviosa se haya transformado en:

CARRERA:BODA;DANZARINA…Y MIL COSAS MAS COMO ESTE SUPER BLOG QUE SIN TI NO SERIA NADA.

Por ultima cosa gracias a tod@slas personas que haceis de este blog un sitio formidable  con vuestros animos y consejos.

 UN SUPER BESOTE DANZARINAS

 

Estaríem a… Luz de Gas!, per exemple

Quanta raó! Hi ha una cosa que m’atabala moltíssim i és que em facin sortir a fer qualsevol cosa davant les companyes. Aaaaaaaagggggggggghhhhh!!! La vergüenza me puede! La inseguretat fa que oblidi qualsevol pas o seqüència, se m’enganxen els tendons, no m’arriba la sang al cervell,… Total, que com que no em veig no passa res però si em veiés, crec que seria alguna cosa pitjor que el torero aquell… com es diu? Si, home! Avui a l’APM de TV3 sortia ballant Ortega Cano i… Calla, que vaig a buscar-vos el vídeo a veure si està al youtube.

Doncs sí!

Noooooooooor, així no ho faig!! Que ho faig millor. Total, que el títol del post ve perquè Oria deia que ens havíem de soltar, que estem molt cohibides i tal. Aleshores jo li vaig dir que sí, que vale, però que era molt difícil. I és clar, vaig guanyar-me la resposta. I tant que és difícil, per això estem aquí, si no estaríem a Luz de Gas.

Me da a mi que m’ho passaré bé amb Oria…

Un bon moment pel premi

He tingut molt abandonat aquest blog últimament: final de carrera, boda, inici de la nova feina… De fet, no sé ben bé què em passa que fins i tot m’he estat plantejant la possibilitat de deixar d’escriure-hi. I no només això, també m’he plantejat deixar les classes de dansa perquè tinc la sensació que no arribo a tot. Com us ho diria? Jo anava a classes per passar-m’ho bé però ara hi vaig per obligació. Estic tan cansada que m’aixeco del sofà “perquè hi haig d’anar, perquè he pagat les classes”.

Però després, per altra banda, penso que si no hi vaig, amb el volum de feina que tinc ara i la facilitat que tinc per ofegar-me en un got d’aigua, encara em sentiré pitjor si no tinc cap via d’escapament. I pensant això, arriba el premi. Premi a l’esforç personal. I ens arriba de dues bandes que jo admiro molt: les zaghareet i les habibis de Oria. I què voleu que us digui? Que això anima i que de moment ja m’han donat una empenteta per tornar a buscar en la dansa allò que trobava al principi: un mitjà d’escapament, de conèixer gent nova, de sortir de casa i l’escola, d’aprendre a riure de mi mateixa i amb mi mateixa,…

Gràcies pel premi!!!

P.D.: Sento trencar la cadena però la veritat és que últimament no visito molts blogs, com ja he dit, estic una mica desconectada, i no m’agradaria seguir-la perquè si. En tot cas, si les meves estimades danzarines volen seguir-la…

P.D.2: Us deixo amb una foto d’una de les raons que han fet que porti unes setmanes als núvols, desconnectada de tot!!

Falten 74 hores!!

Aquest post no té res a veure amb la dansa. És per explicar-vos que el tinc una mica abandonat perquè tinc el cap en altres coses, com la nova feina a l’escola, però sobretot, la bodaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! Ja queda ben poc i ara només tinc cap per solucionar les cosetes i petits detalls que només es poden fer a l’últim moment.

D’aquí a 74 hores estaré histeriquíssima!!!!!! De fet, ja començo a estar-ho ara…

Setembre

Doncs si, ja està aquí setembre. Per molta gent és un mes una mica emprenyador perquè tornen de les vacances, tornar a la feina de cada dia i a la rutina és dur, s’acaba l’estiu, el sol… És com un dilluns però en heavy. Què us haig de dir que no sapigueu!

El “curs passat” no em van molestar gens ni mica els dilluns perquè acabava el dia amb Paloma, ballant i rient amb les companyes de classe i em trobava amb les meves estimades danzarinas. Avui és dilluns i a més setembre. I QUÈ? Torna a començar un nou curs de dansa, hem fet molta feina i estic molt contenta i amb ganes de saber què em trobaré en el nivell intermedi. Intermedi, tu, qui m’ho hagués dit??

Començo malament, tot s’ha de dir, perquè avui que és el primer dia no hi puc anar (em vaig comprometre a fer de cangur). Tinc força mono, la veritat (l’intensiu de gypsy no va ser suficient) però sabeu què? No recordo com es balla, ja no sé quins passos coneixiaaaaa!!!! Si, ja sé que no és del tot cert i que en un plis es recupera, però estava escoltant Hob Walla i no he sigut capaç de deixar-me anar. Falta de pràctica, m’imagino.

Tant que volia que Paloma fes un intermedi i al final no faré classe amb ella. Aquells qui la coneixeu ja us deveu imaginar que no és res personal, el que passa és que em venia de gust provar una altra professora per allò de que cada maestrillo tiene su librillo. Volia conèixer altres maneres d’ensenyar, de transmetre alguna cosa més que dansa… A veure què tal és Oria.

A banda de començar un nou nivell, setembre se’m presenta mogudet: estic apuntada a llistes i s’obre la possibilitat de que, per fi, pugui treballar com a mestra. Però a més, d’aquí a unes quatre setmanetes em caso i, evidentment, estic molt emocionada i en tinc moltes ganes. Amb aquest paisatge pel davant, com puc queixar-me del mes de setembre? Impossible!

Espero que totes hagueu passat un bon estiu!!

Moviments bruts

Rompi-rompi, mastika, karsilama, ondas… Al principi com si em parlessin en xinès (o turc!) però ara enganxada a totes aquestes paraules noves que formen part de l’estil gypsy. Demà farem la última classe amb Najat (la foto és del seu blog) i em sap molt greu perquè m’ho he passat molt bé. Ha estat un intensiu de quatre dies on he gaudit tant de la dansa com de la professora. Najat és una persona realment dolça i em quedo bocabadada mentre ens va explicant orígens, passos… I m’encanta quan li surt la vena del Prat! 🙂 .

El primer dia ens va preguntar què ens havia atret per fer aquell intensiu. Jo realment no tenia ni idea d’on anava, només m’havia imaginat que havia de ser diferent a la dansa oriental d’estil egipci que fem a Munique Neith, que hi devia haver més salts, que devia ser més moguda… No sé, volia provar alguna cosa diferent. Una de les diferències que més m’ha sobtat és que és molt més dura, la dona no és tan princeseta (amb tot el respecte amb qualsevol estil, que consti que continuaré fent egipci amb Oria) i crec que és un ball amb moltíssima força. El títol del post és per una cosa que va dir Najat que em va fer molta gràcia: embruteu els moviments. I realment és així. No sé si m’explicaré però jo ho veig molt més festiu, de poble, de la gent del carrer… M’ha agradat molt, la veritat. A més, passo per un moment que necessito estimar-me una miqueta més, i això de “ser gitana”, tipus “què passa?, estic aquí, no em veus?, tinc força, vaig amb el pit ben alt” em pot ajudar a valorar-me més.

O no sé buscar, o no hi ha gaires vídeos a youtube. Aquest m’ha agradat perquè pogueu veure el tipus de música: